Els trastorns per afartament

Què són els trastorns per afartament o trastorns alimentari compulsiu? 

Habitualment, quan es fa referència als trastorns de la conducta alimentària, s'al·ludeix a l'anorèxia nerviosa i a la bulímia nerviosa, però des de la dècada dels anys 80, està cobrant cada vegada més interès per part dels clínics i investigadors, un nou síndrome denominat "trastorn per afartament" o "trastorn alimentari compulsiu". Com l'anorèxia i la bulímia, el trastorn per afartament, es caracteritza per l'adopció de conductes anòmales, davant l'alimentació, i per la insatisfacció, davant la pròpia imatge corporal, per tant, les característiques de les persones amb episodis de sobreingesta compulsiva, són similars a les persones amb bulímia nerviosa. Els afartaments es caracteritzen per episodis recurrents de menjar, acompanyats d'una percepció subjectiva de manca de control sobre l'alimentació i, una sensació de malestar clínicament significativa.

Aquest comportament de menjar en excés d'una manera compulsiu, no sol anar acompanyat de les conductes compensatòries típiques de la bulímia (p.ex. vòmits autoinduïts), de manera que un nombre elevat de persones amb sobreingesta compulsiva, presenta sobrepès. Concretament, estem parlant d'un trastorn mental caracteritzat, per la ingesta de grans quantitats de menjar, i com a conseqüència immediata apareix el sobrepès, l'obesitat i, tots els riscos que a nivell de salut se li associen.

Símptomes del trastorn per afartament

• Episodis repetitius de sobreingesta compulsiva (afartaments). Un afartament es caracteritza per:

a) Menjar durant un període de temps (p.ex. durant 2 hores), una quantitat de menjar que és superior, a la qual la majoria de gent menjaria durant un període de temps similar i en circumstàncies semblants.
b) Sentiment de manca de control sobre la ingesta, durant l'episodi d'afartament, (p.ex. sentir que no ets capaç de parar de menjar o de controlar la quantitat, que estàs menjant).

• Els afartaments s'associen a 3 (o més) dels següents símptomes:

a) Ingesta molt més ràpida del normal.
b) Menjar fins a sentir-se desagradablement ple.

c) Ingesta de grans quantitats de menjar, tot i no tenir gana.

d) Menjar tot sol per amagar la seva voracitat.

e) Sentir a disgust amb un mateix, depressió, o gran culpabilitat després del afartament.

• Profund malestar en recordar els afartaments.
• Menjar de forma compulsiva.
• Dificultat per deixar de menjar.
• Incapacitat per seguir una dieta.
• Obsessió per les dietes.
• Obsessió pel menjar.
• Menja en funció de l'estat emocional.
• Rebuig de la pròpia imatge.
• Sobrepès o obesitat.
• Consum excessiu de productes dietètics.
• Excessiva dependència de l'opinió dels altres.
• Culpabilitat després de dinar.
• Baixa autoestima.
• Sentiments depressius.

Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?

Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas de trastorn per afartament, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat