La megarèxia

Què és la megarèxia?

La megarèxia representa el costat oposat de l'anorèxia: les persones que la pateixen es veuen a si mateixes sanes i primes quan en realitat pateixen obesitat.

La seva distorsió de l'esquema corporal, tan comú en els trastorns relatius a l'alimentació, els porta a sentir-se satisfets i orgullosos del seu físic (opinen que l'excés de pes és sinònim de força i vitalitat), de manera que no segueixen cap tipus de dieta , no fan exercici i solen portar hàbits de vida poc saludables, incloent la ingesta d'una gran quantitat d'aliments amb "calories buides" (brioixeria industrial, patates fregides, llaminadures, dolços, menjar precuinat ...) cada dia de la setmana, el que condueix, amb el temps a tenir una greu i preocupant manca de vitamines o minerals. Com a mínim pot portar al pacient a patir anèmia, però també pot causar la mort.

El dèficit de nutrients provoca una alteració en la bioquímica del cervell (com en l'anorèxia), de manera que els megaréxicos no són conscients que pateixen una malaltia. A més, tenint en compte que l'obesitat és una malaltia en ascens en l'actualitat, és possible que hi hagi molts individus amb sobrepès que siguin megaréxicos no diagnosticats i que acabin convertint-se en obesos.

Símptomes de la megarèxia

Alguns símptomes per detectar aquesta malaltia són els següents:

• Distorsió de la imatge corporal: si pateixes megarexia, et mires al mirall i et veus prima, encara que tinguis 20 quilos de més. Algunes persones amb megarexia definirien el seu cos com "vigorós", "fort" o "diferent" i se senten orgulloses del seu estat físic.
• Hàbits alimentaris poc saludables: la majoria de les persones amb aquest trastorn mengen molt menjar ferralla, abundants dolços, calories "buides" i poques fruites i verdures fresques.
•  Roba ampla: com per amagar l'excés de pes, qui pateix megarexia sol usar roba àmplia, que no s'enganxi al cos ni marqui la silueta.
• Evitar el mirall de cos sencer: segons alguns investigadors, les persones amb aquest patiment eviten mirar-se en miralls de cos sencer, preferint aquells en què només es reflecteix el rostre. També eviten les fotografies de cos sencer.
• No els agrada anar de compres: si han de provar-se uns pantalons de mida descomunal, la realitat del seu excés de pes es torna innegable i se senten desconcertats i tristos.
• No saben quant pesen exactament i a més, fan el sord quan algú els esmenta la seva obesitat.

Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?

Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas de megarèxia, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat