La diabulèmia

Què és la diabulimia?

La diabulímia és un TCA que es dóna en persones insulinodependents que, per perdre pes, redueixen o ometen les dosis d'insulina que els correspondrien per mantenir un adequat control glucèmic. Si no es tracta adequadament, aquesta conducta d'omissió d’insulina pot arribar a cronificar i tenir fatals conseqüències per a la persona afectada.

Generalment són dones que inicien el seu problema en l'adolescència o en la joventut. Solen presentar problemes de baixa autoestima, perfeccionisme, depressió i gran preocupació per la imatge corporal, aspecte aquest clau en la valoració de si mateixes. En el seu entorn familiar pot jugar un paper important: la manca d'afecte, conflictes, sobreprotecció, problemes de comunicació i expressió emocional, altes expectatives familiars, preocupació excessiva pel pes i les dietes del pare o la mare ...

Símptomes de la megarèxia

Moltes vegades, com les persones amb diabulímia no mostren necessàriament conductes com la restricció alimentària, els vòmits ni excessiu exercici, el trastorn pot passar inadvertit. A més, el pacient no sol tenir consciència del seu problema.

     ·   Menstruacions irregulars o inexistents.
·  Altibaixos de pes inexplicables.
· Preocupació excessiva pel seu pes i insatisfacció amb la seva imatge corporal. Independentment del seu pes real (que pot ser baix, alt o normal), poden pesar-se diverses vegades al dia i si veuen algun augment, ometre insulina i menjars.
· Patrons d'alimentació irregular. Poden restringir aliments, saltar-se àpats, eliminar els dolços per perdre pes. Aquestes restriccions poden anar seguides d'una intensa sobreingesta (afartament), el que els genera sentiment de culpa, de fracàs i augmenta la seva ansietat. Per compensar l'afartament, tornen limitar la seva ingesta i / o evitar la insulina. El cicle viciós es repeteix. L'objectiu de les persones amb diabulímia és baixar de pes.
· Malestar a l'haver de posar-se insulina davant d'altres persones.
·  Depressió, ansietat, canvis d'humor i / o fatiga.

Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?

Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas de megarèxia, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat