La bulímia

Què és la bulímia?

La Bulímia Nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que es caracteritza per episodis d'afartaments (ingesta voraç i incontrolada), en els quals s'ingereix una gran quantitat d'aliment en poc espai de temps i generalment en secret. Les persones afectades intenten compensar els efectes de les sobreingesta mitjançant vòmits autoinduïts i / o altres maniobres de purga o augment de l'activitat física.

Mostren preocupació malaltissa pel pes i la figura, però no es produeixen necessàriament alteracions en el pes, ja que tant poden presentar pes normal, com baix pes o sobrepès. La bulímia nerviosa sol ser un trastorn ocult, fàcilment passa desapercebut, i es viu amb sentiments de vergonya i culpa. Per aquest motiu la persona afectada sol demanar ajuda quan el problema ja està avançat. La Bulímia Nerviosa afecta entre el 0,4% i el 3% de la població jove espanyola, especialment a les noies

Es poden distinguir dos tipus d'anorèxia:

• Bulímia purgativa: regularment s'autoindueix el vòmit o fa mal ús de laxants, diürètics o ènemes, o altres purgants (medicaments que, a través dels seus efectes químics, serveixen per augmentar l'eliminació del contingut intestinal).
• Bulímia no purgativa: utilitza altres conductes compensatòries inapropiades, com dejunar o realitzar exercici excessiu, en comptes d'adoptar comportaments purgants, per reduir l'absorció calòrica de quantitats excessives d'aliments, per part del cos.

Primers senyals d'alerta

• Preocupació constant i ansietat amb el menjar.
• Afartaments i conductes de compensació inapropiades.
• Sensació de pèrdua de control amb el menjar.
• Obsessió amb la imatge que condiciona la vida.
• Canvis d'humor, depressió i desmotivació.
• Símptomes de la bulímia

Símptomes de la bulímia

• Usualment un pes corporal baix o normal (la persona es veu grassa).
• Episodis recurrents d'afartaments de menjar (consum ràpid de quantitats excessives d'aliments en un període de temps relativament curt, sovint en secret), associats amb sentiments de por de no ser capaç de deixar de menjar durant els episodis d'afartaments.
• Autoprovocar el vòmit (normalment en secret).
• Exercici excessiu o dejunar.
• Costums o rituals alimentaris peculiars.
• Ús inadequat de laxants, diürètics, ènemes o altres purgants.
• Menstruacions irregulars o absència de menstruacions.
• Ansietat.
• Sentiments de desànim relacionats amb la insatisfacció amb si mateix i amb l'aparença del seu cos.
• Depressió.
• Preocupació pels aliments, el pes i la forma del cos.
• Cicatrius a la part posterior dels dits a causa del procés de autoprovocar el vòmit.
• Comportament obsessiu cap als nostres objectius.

Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?

Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas de bulímia, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat