domingo, 25 de octubre de 2015

BENVINGUTS AL MEU BLOG

Benvolguts i benvolgudes al meu blog!!

Hem presento:

Sóc l'Arlet, tinc 17 anys i sóc estudiant de 2n de Batxillerat científic a l'INS Marianao. 

I per què has fet un blog Arlet?

La idea va sorgir-me mentre feia el meu Treball de Rercerca: durant les conclusions, on vaig proposar solucions per prevenir trastorns alimentaris per a una conscienciació de la societat. Una d'elles, va ser donar més xerrades informatives al joves però des d'un punt de vista diferent. Aleshores, vaig decidir que com que jo no podia donar-les, jo informaria d'aquestes malalties des d'una font en la que els joves consulten diàriament i tenen a l'abast d'ells sempre que volen: els blogs. D'aquesta manera, també aporto el meu gra a les solucions per a la prevenció dels TCA.



Què trobaré al teu blog Arlet?

El meu blog tindrá diferents espais, però tots sempre amb la finalitat informativa i amb el tema central: Els trastorns Alimentaris. 

Trobareu espais de debat i testimonis, experiments i per suposat, una breu informació de tots els Trastorns Alimentaris.

Suggerències d'entrades al blog

Cap tema de debat nou, experiment que volgueu que realitzi, comentar què us sembla el meu blog,   estaré encantada de que la compartiu amb mi. Ho podeu fer al final de l'entrada o enviant-me un correo a mgarlet.98@gmail.com


Què us sembla si comenceu a donar-li un cop d'ull?



Espai per a testimonis

Hola altre cop!!

Obro un altre espai on vosaltres també sigueu partícips del meu blog.

En aquesta entrada us proposo a qui malauradament hageu passat per alguna malaltia referent als trastorns alimentaris, un espai per a que podeu compartir el vostre testimoni de forma totalment anònima.

Funcionarà de la següent manera:

  1. Us posareu amb contacte amb mi a través del meu correu: mgarlet.98@gmail.com
  2. Tindrem una conversa de com ha sigut la vostra experiència durant la malaltia.
  3. Posteriorment, us enviaré un redactat (el podeu enviar vosaltres des d'un principi si voleu) que serà el que penjarem al blog.
Els demés que no hageu passar per aquesta situació, podreu comentar i donar consells o fins i tot fer preguntes. En el cas de que el testimoni vulgui respondre, ho podrà fer a través dels comentaris, o de manera anònima. Si ho fa de manera anònima, haurà de escriure'm la resposta al meu correu i jo la publicaré des del meu perfil. 

En aquesta pàgina web, us deixo alguns exemples i testimonis: TESTIMONIS SETCA


Espero la col·laboració de tots vosaltres!! 

Espai de debat

Benvolgudes i benvolguts,

aquí teniu un espai d'opinió, consells, i contrast d'experiències.  


Per començar us plantejo tres situacions:
  • Igual que jo, us heu sentit malament a l'agafar una talla que us pertany i resultar que la roba és més petita? Pensar en aquell moment que hem engreixat una mica, que hauriem de fer dieta, que ens sentiriem millor si utilitzéssim talles inferiors?
  • És lògic que les dones haguem d'estar estandarditzades en un mateix cànon de bellesa que ens presenten anuncis, films o revistes? 
  • Quin anunci us sembla més proper a la nostre realitat? L'anunci o l'anunci B?
ANUNCI A: noies de cos molt prim.



ANUNCI B: Noies amb un cos més habitual.

Les pàgines web ANA I MIA

La apologia a internet: les pàgines pro-ana i pro-mia

Des de fa uns anys ha aparegut un nou factor de risc relacionat amb el desenvolupament i manteniment dels trastorns de la conducta alimentària: l'apologia a la xarxa de l'anorèxia i la bulímia. Aquesta apologia consta de pàgines web en les que es presenten l'anorèxia i la bulímia no com a malalties mentals, sinó com a "estils de vida". L'anorèxia i la bulímia són nomenades com si es tractessin de dues noies amigues, Ana (Anorèxia) i Mia (Bulímia).

En quin tipus de pàgines es fa apologia de l'anorèxia i la bulímia?

En tot tipus de pàgines, des de blocs, fòrums, xats, perfils de xarxes socials, webs, aplicacions per a dispositius mòbils, etc L'accés és possible des de qualsevol aparell amb connexió a internet (ordinador, mòbil, tablet, etc.).

¿Qui crea aquestes pàgines?

El més habitual és que darrere d'aquestes pàgines trobem a una persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària, com també ho solen ser els usuaris que visiten i interactuen en aquestes pàgines. Moltes dels usuàries d'aquestes pàgines són noies joves, moltes vegades menors d'edat, que o bé pateixen un trastorn de la conducta alimentària o estan en situació de risc de patir-lo.

Quin contingut hi ha en aquestes pàgines?

Presenten continguts molt perillosos. Des compartir "trucs" per ocultar la malaltia a pares i amics, fins donar-se "ànims" per aconseguir una pèrdua de pes, o la realització, per exemple, de "carreres de quilos", consistents en competir per veure qui perd més pes en un període de temps determinat. També solen penjar fotografies de noies excessivament primes i el to dels missatges d'aquestes webs sol ser negatiu cap a un mateix, incitant al autocàstig no només mitjançant conductes nocives pel que fa a l'alimentació, sinó també cap a la valoració sobre un mateix, sovint propera al menyspreu del propi cos i de la pròpia persona.

Com es pot eliminar un web que fa apologia de l'anorèxia i la bulímia?

Aquestes pàgines són nocives per a la salut, sobretot per a la salut dels homes i dones joves. Però tot i ser nocives, no són il·legals perquè no hi ha una llei concreta que reguli específicament aquest tipus de contingut. Tot i així, podem denunciar aquestes pàgines en un gran nombre de casos, ja que qualsevol contingut públic que inciti als menors d'edat a dur a terme comportaments nocius per a la salut.

Quins són els criteris per determinar quan s'ha de denunciar un lloc web?
  • Continguts nocius per a menors
  • Invitacions a autoinfligirse càstigs corporals a través de conductes autolesives
  • Manuals o guies dirigides a menors que incitin a dur a terme conductes perjudicials per a la salut com, per exemple, "carreres de dejuni", restricció alimentària severa, estratègies per ocultar la malaltia a familiars i amics, etc. i mostrin un llenguatge i un estil comunicatiu que enalteixi una primesa patològica


Formulari de denúncia de webs que fan apologia de l'anorèxia i la bulímia

Els trastorns de la conducta alimentària són la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent, però entre tots podem aconseguir que deixi de ser-ho si actuem denunciant aquelles accions que afavoreixin, d'una manera o d'un altre, el risc de patir aquestes malalties.

Un dels factors de risc de patir un trastorn de la conducta alimentària més perillosos són les pàgines web que fan apologia de l'anorèxia i de la bulímia com estils de vida, en lloc de com malalties mentals, les anomenades pàgines pro-ana i pro -mia.

Promoure i incitar a l'anorèxia i la bulímia suposa un delicte i pot perjudicar greument la salut de les persones.Si tens coneixement d'alguna web que ho fa, signa en contra en aquesta clica aquí:  VULL FIRMAR EN CONTRA DE LES PÀGINES ANA I MIA

 Aquesta pàgina de signatures la vaig conèixer a través de la mare de la noia, víctima de l'anorèxia, a qui vaig fer-li l'entrevista. Ella i una altre mare són les organitzadores d'aquesta recollida de signes en concret donat que un factor que va desencadenar la seva malaltia van ser aquestes pàgines.

SIGNA I NO DEIXIS QUE NINGÚ MÉS CAIGUI A LA MALALTIA PER CULPA D'AQUESTES PÀGINES WEB!!!

Campanya per a la correcte regularització de les talles a les botigues de roba.
















He volgut comprovar si les etiquetes mostren realment els cm corresponents a cada peça de roba ja que actualment hi ha una norma  (EN-123402-3-2004) de designació de talles elaborada per la Unió Europea, que encara que no es tracta d'una norma d'obligat compliment, que promou la implantació d'un sistema de patronatge basat en la consideració de tres paràmetres: perímetre de bust, cintura i maluc, en funció de l'estatura. Per a poder fer aquest experiment, he anat a les botigues del centre comercial Splau i he mesurat la cintura del pantaló de les talles més grans i més petites de la tenda.  Els resultats han sigut els següents:


Etiqueta: 42 cm
Realitat: 38 cm
Diferència (en cm): 4


Etiqueta: talla 34 que equival a 44 cm
Realitat: 42 cm
Diferència (en cm): 2



Etiqueta: talla 26 que equival a 36 cm
Realitat: 33 cm
Diferència (en cm): 3 



Etiqueta: 44 cm
Realitat: 42 cm
Diferència (en cm): 



Etiqueta: 34 cm
Realitat: 26 cm 
Diferència (en cm): 




Etiqueta: 44 cm
Realitat: 36 cm 
Diferència (en cm): 8


Com es pot observar no hi ha cap etiqueta a la que li corresponguin els mateixos cm a l’etiqueta i a la cintura del pantaló ja que en tots els casos els fabricants han establert una xifra superior a la verdadera. D’acord amb aquest experiment podem comprovar que actualment NO ES CUMPLEIX LA NORMA EN-123402-3-2004. Marques com les del grup Inditex, Benetton, M&S, Shanna, … estarien no respectant ni els acords ni la legislació europea. Això és greu perquè, una de les conclusions meves és que aquest factor és un gran desencadenant de l’aparició d’un TCA. Hi ha factors, com els genètics, que no hi tenen solució, però i aquest? No podríem evitar possibles començaments d’una malaltia que cada cop està incrementant amb més força? Possiblement sí, obligant a les empreses tèxtils a fer un rígid compliment de la llei amb sancions si no es fa l’esmentat. 

Per això des del meu blog, vull deixar clar que no tenim perquè menjar-nos el cap, especialment les noies, quan moltes vegades anem a comprar roba, i no ens correspon la talla que creiem. Que no és culpa nostre, si no de les empreses, i que per tant tingueu en compte el meu experiment i us serveixi per conscienciar-vos de que NO ESTEU GRASSES SI NO UTILITZEU LA TALLA QUE PENSÀVEU.

Els trastorns alimentaris

Què són els trastorns alimentaris?
Definim els trastorns alimentaris com a una malatia crònica i que té una progressió que es manifestada a través de la conducta alimentària. Conté una gamma de símptomes molt amplia entre d’altres una alteració de la imatge corporal. Es classifiquen diversos factors:
– Factors de caràcter psicològic: Engloba les persones que acostumen a tenir expectatives no realistes ni en la gent que els envolta ni en elles mateixes es senten incapaces i no tenen cap sentit d’identitat.
– Factors de caràcter biològic: Estudis que demostren que alguns components químics del cervell hi ha persones que tenen una major probabilitat de patir ansietat, perfeccionisme, comportaments i pensaments compulsius, de tal forma són més vulnerables.

– Factors de caràcter social: Per mitjà dels medis de comunicació, l’ús de la publicitat i els cànons de bellesa de l’actualitat relacionen lo bo amb la bellesa física i el cos perfecte. 
– Factors de caràcter familiar: Persones amb famílies sobreprotectores i inflexibles que tenen dificultats per resoldre problemes acostumen a prendre el control arrel del pes i el menjar.

Per què apareix un TCA?
Els TCA són molt complexos i darrere de la seva aparició no trobem una única explicació. Encara que són freqüents els missatges que culpabilitzen per una banda a la moda o per un altre a determinades formes de relació i educació familiar com a únic component causal, la veritat és que l'únic que determina realment l'inici d'un TCA és la convicció de començar una dieta per tal de millorar la imatge que un té de si mateix i poder sentir-se millor. Els factors que determinen l'aparició dels TCA són els que es relacionen amb la fragilitat que tenen l'individu per caure submisament als missatges mediàtics i del grup al qual pertany, imitant els comportaments dels altres sense cap crítica i sense tenir en compte les seves necessitats.

Tots els factors que determinen els TCA poden agrupar-se en tres categories:
- Factors de predisposició al trastorn: són aquells que es relacionen amb la vulnerabilitat de la persona per patir el trastorn
- Factors desencadenants o de precipitació: recull totes aquelles situacions d'estrès que indueixen a l'aparició del trastorn en un moment concret
- Factors de manteniment: un cop instaurat el trastorn, reuneix totes aquelles situacions o vulnerabilitats que afavoreixen el qual el trastorn es perpetuï. Es podrien incloure aquí factors predisponents i desencadenants ja recollits anteriorment
Factors de predisposició
Context social: En la nostra cultura s'ha associat a la primesa altres valors com el de l'èxit, la riquesa, la vàlua professional, familiar i personal en general.
Dificultats en les relacions familiars: S'inclouen totes les problemàtiques en el funcionament del sistema d'una família. Aquí s'inclouen des de problemes en les seves relacions fins a l'execució del rol de cadascun dels seus membres i que perjudiquen l'adequat desenvolupament del possible afectat d'un TCA, fent-lo més vulnerable.
Podem incloure aquí des de:
- Famílies que no han potenciat la individualitat i l'aprenentatge de límits als seus fills.
- Famílies en excés protectores, que volen evitar el mínim malestar emocional als seus fills.
- Famílies que no concedeixen massa importància a les necessitats emocionals o físiques dels fills.
Excessiva importància de la imatge corporal en la família i problemes alimentaris en la família.
Predisposició genètica.
Predisposició personal: Inclou una sèrie de característiques i competències personals relacionades amb la capacitat per defensar-se de la influència social i familiar, els recursos psíquics de cada individu. La forma habitual d'afrontar els problemes habituals i que conformen la major o menor fragilitat d'una persona.
El temperament: Està determinat genèticament i condiciona la manera en què es regulen les emocions.
L'estil cognitiu: Constitueix la forma en què pensen les persones i elaboren els seus conceptes tant sobre si mateixos com sobre els altres i el món que els envolta.
L'autoestima: Vinculen fàcilment l'exigència de perfecció a obtenir el cos que s'han proposat. Estan normalment massa subjectes a l'aprovació dels altres, dominats amb un sentiment constant d'inferioritat.
Molt sensibles a la crítica dels altres, amb por al rebuig i escassa tolerància a la frustració.
Factors desencadenants
Pressió per aprimar:
- Burles del grup d'iguals.
- Comentaris excessius dins del nucli de la família sobre el seu cos o certes parts del mateix. I fins i tot entre membres de la família.
- Excessiva importància de la família a l'estètica i la bellesa corporal.
- Missatges a la família en què es vincula en excés pèrdua de pes i dieta amb força de voluntat i altres atributs o qualitats morals positives.
- Excessius comentaris en el grup d'iguals o família entre menjar "light i / o baixa" en greixos com l'única "sana", "bona" ​​o "neta"
- Excessiva informació preventiva, tant pel que fa a TCA com a informació sobre alimentació sana. Llegida en extrem és perillosa.
Situacions vitals d'estrès. Qualsevol canvi vital, inclosos els positius, però que en determinats perfils poden produir l'aparició d'un TCA. Ells també serien els responsables de l'agreujament de quadres de TCA latents en dones més grans d'inici en l'adolescència.
- Separació matrimonial o casar-se.
- L'embaràs.
- Madurar, la pèrdua de la joventut.
- Viatge d'estudis a l'estranger.
Factors mantenidors
El factor que més afavoreix el manteniment del TCA és la perpetuació de la dieta, d'unes pautes alimentàries inadequades. Aquesta dieta restrictiva produeix una sèrie de canvis biològics i psicològics que interfereixen en el bon funcionament mental i corporal. Per això l'individu segueix:
Negant el que li passa. No té consciència clara de malaltia. No és capaç de canviar el que pensa.
S'obsessiona cada vegada més pel menjar.
• Les seves capacitats cognitives i la seva capacitat d'abstracció s'empobreix.
• A mesura que augmenta la restricció augmenta el risc del descontrol alimentari, fent créixer la por a guanyar pes.

Tens dubtes sobre si pots estar començant a tenir símptomes d'un trastorn alimentari (TCA)?
Clica sobre la paraula TEST DE TCA i aquest senzill test totalment confidencial t'ajudarà a orientar-te i a aclarir els teus dubtes. 

L'obesitat

Què és l'obsesitat?

L'obesitat, és una malaltia caracteritzada per l'excés de teixit adipós (greix) en l'organisme. És una malaltia complexa i multifactorial, on interactuen factors fisiològics, metabòlics i genètics, que són desencadenats per una mala alimentació (sobrecàrrega energètica) i un estil de vida sedentari. És un dels majors problemes als quals s'enfronta els països desenvolupats i, alguns en vies de desenvolupament.

MALALTIES ASSOCIADES AMB L'OBESITAT I ESTILS DE VIDA MODIFICABLES

  • Elevada pressió sanguínia.
  • Excés de colesterol.
  • Risc de desenvolupar càncer.
  • Embòlia.
  • Falta d'alè.
  • Dolors d'esquena.
  • Osteoartrosi.
  • Problemes dermatològics.
  • Altres

Algunes de les conductes alimentaries que caracteritzen l'obesitat són les següents:

  • Sensació de fam constant.
  • Dificultat per saciar-se.
  • Tendència a picar entre àpats.
  • Desorganització en els horaris.
  • Menjars d'amagat.
  • Atracció cap als aliments prohibits.
  • Incompliments freqüents de les dietes que es segueixen.
  • Després d'un excés, no menjar en la següent menjar.

Des del punt de vista psicològic, els problemes emocionals i conductuals que presenta la persona obesa són:

  • Malestar psicològic per la discriminació de la societat.
  • Sentiment de soledat.
  • Menys destresa i agilitat (dificultats per realitzar activitats físiques, jocs i esports propis de la seva edat).
  • Malestar per la seva aparença física.
  • Símptomes depressius.
  • Ansietat elevada.
  • Baixa autoestima.
  • Baixos rendiments acadèmics i professionals.
  • Sentiments d'inferioritat.
Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?

Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas d'obesitat?, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat  

L'ortorèxia

Què és l'ortorèxia?

L'ortorèxia és un trastorn de la conducta alimentària, que consisteix en l'obsessió pel menjar sa. Consisteix en ingerir exclusivament aliments purs sense additius, ni conservants, ni colorants, passant a rebutjar tots aquells aliments cultivats amb pesticides o herbicides, i aquells que contenen substàncies artificials. Les persones que pateixen ortorèxia, acaben per centrar-se gairebé exclusivament, en el que mengen. El menjar és el centre dels seus pensaments i de la seva vida, i se senten obligades a seguir una dieta, en la qual generalment es rebutja la carn, els greixos, els aliments cultivats amb pesticides o herbicides i, els que contenen substàncies artificials, ocasionant- aquest comportament, dèficits nutricionals importants, pel rebuig a molts menjars. 

Cada petita transgressió alimentària, s'acompanya de sentiments de culpabilitat i frustració cada vegada més forts. Es rebutja tot allò que no és "natural", el que influeix de manera molt negativa en la vida social de la persona. Menjar fora de casa, en un bar o restaurant, resulta impensable per a aquestes persones.

Les persones que pateixen de ortorèxia, solen ser tan estrictes amb la seva dieta, que quan la incompleixen, se senten culpables i passen a castigar-se amb dietes i dejunis encara més rígids. Es tracta d'un trastorn poc estudiat, i en l'actualitat es defineix i treballa, com un tipus peculiar del pensament i conducta, de la rigidesa de l'anorèxia nerviosa.

Normalment, la prevalença de ortorèxia és major en persones molt estrictes, controlades i exigents amb si mateixes i amb els altres. La seva personalitat sol ser extremista; tot o res. Les dones, els adolescents i els qui es dediquen a esports com ara el culturisme o l'atletisme, són els grups més vulnerables, a causa que, en general, són molt sensibles davant del valor nutritiu dels aliments, i la seva repercussió sobre la figura o imatge corporal. Per tant, solen ser persones perfeccionistes, exigents amb elles mateixes, amb els altres i amb tot el que fan, i a més, compleixen rigorosament amb les seves obligacions i amb les normes i regles establertes, en qualsevol lloc.

Símptomes de l'ortorèxia

En el moment actual, s'utilitzen els criteris diagnòstics de Steven Bratman, per determinar si una persona pateix ortorèxia, i tot i que encara no estan prou contrastats, són bastant determinants per al seu diagnòstic:
  • Contínuament estan pensant en el que menjaran o deixar de menjar, és un pensament que tenen sempre present i al que li destinen almenys 3 hores diàries, de manera que es tracta d'una autèntica obsessió.
  • Es preocupen tant de la qualitat dels aliments, que s'obliden gairebé completament, del plaer de consumir-los.
  • Tenen un gran sentiment de culpabilitat quan no compleix amb les seves conviccions dietètiques i, si cauen en la temptació de menjar algun aliment prohibit per a ells, es castiguen duent a terme un règim encara més estricte o el dejuni.
  • Sempre planifiquen els àpats del dia següent.
  • S'aïllen socialment com a conseqüència del seu tipus d'alimentació. Deixen de freqüentar bars i restaurants i suprimeixen les reunions familiars i d'amics per por a menjar alguna cosa prohibit per a ells.
Segueix aquest test modificat de Bratman, i t'ajudarà al teu diagnòstic:
  1. Passes més de 3 hores al dia pensant en la teva dieta?
  2. ¿Planeges teus menjars amb diversos dies d'antelació?
  3. Consideres que el valor nutritiu d'un àpat, és més important que el plaer que t'aporta?
  4. Has disminuït la qualitat de la teva vida, a mesura que augmentava la qualitat de la teva dieta?
  5. T'has tornat més estricte amb tu mateix, en aquest temps?
  6. ¿Ha millorat la teva autoestima, alimentant-se de forma sana?
  7. Has renunciat a menjar aliments que t'agradaven, per menjar aliments "bons"?
  8. Suposa un problema teva dieta, a l'hora de menjar fora, i això et distància de la teva família i els teus amics?
  9. Et sents culpable, quan et saltes el teu règim?
  10. Et sents en pau amb tu mateix i creus, que tot està sota control, quan menges de forma sana?
-> Respondre afirmativament a 4 o 5 preguntes, vol dir que cal relaxar-se més pel que fa a l'alimentació.
-> Respondre afirmativament a totes les preguntes, es tradueix en una veritable obsessió per l'alimentació sana, de manera que t'aconsello que demanis ajuda professional.


Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?
Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas d'ortorèxia, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat  


Els trastorns per afartament

Què són els trastorns per afartament o trastorns alimentari compulsiu? 

Habitualment, quan es fa referència als trastorns de la conducta alimentària, s'al·ludeix a l'anorèxia nerviosa i a la bulímia nerviosa, però des de la dècada dels anys 80, està cobrant cada vegada més interès per part dels clínics i investigadors, un nou síndrome denominat "trastorn per afartament" o "trastorn alimentari compulsiu". Com l'anorèxia i la bulímia, el trastorn per afartament, es caracteritza per l'adopció de conductes anòmales, davant l'alimentació, i per la insatisfacció, davant la pròpia imatge corporal, per tant, les característiques de les persones amb episodis de sobreingesta compulsiva, són similars a les persones amb bulímia nerviosa. Els afartaments es caracteritzen per episodis recurrents de menjar, acompanyats d'una percepció subjectiva de manca de control sobre l'alimentació i, una sensació de malestar clínicament significativa.

Aquest comportament de menjar en excés d'una manera compulsiu, no sol anar acompanyat de les conductes compensatòries típiques de la bulímia (p.ex. vòmits autoinduïts), de manera que un nombre elevat de persones amb sobreingesta compulsiva, presenta sobrepès. Concretament, estem parlant d'un trastorn mental caracteritzat, per la ingesta de grans quantitats de menjar, i com a conseqüència immediata apareix el sobrepès, l'obesitat i, tots els riscos que a nivell de salut se li associen.


Símptomes del trastorn per afartament
  • Episodis repetitius de sobreingesta compulsiva (afartaments). Un afartament es caracteritza per:
a) Menjar durant un període de temps (p.ex. durant 2 hores), una quantitat de menjar que és superior, a la qual la majoria de gent menjaria durant un període de temps similar i en circumstàncies semblants.
b) Sentiment de manca de control sobre la ingesta, durant l'episodi d'afartament, (p.ex. sentir que no ets capaç de parar de menjar o de controlar la quantitat, que estàs menjant).

  • Els afartaments s'associen a 3 (o més) dels següents símptomes:
a) Ingesta molt més ràpida del normal.
b) Menjar fins a sentir-se desagradablement ple.

c) Ingesta de grans quantitats de menjar, tot i no tenir gana.
d) Menjar tot sol per amagar la seva voracitat.
e) Sentir a disgust amb un mateix, depressió, o gran culpabilitat després del afartament.

  • Profund malestar en recordar els afartaments.
  • Menjar de forma compulsiva.
  • Dificultat per deixar de menjar.
  • Incapacitat per seguir una dieta.
  • Obsessió per les dietes.
  • Obsessió pel menjar.
  • Menja en funció de l'estat emocional.
  • Rebuig de la pròpia imatge.
  • Sobrepès o obesitat.
  • Consum excessiu de productes dietètics.
  • Excessiva dependència de l'opinió dels altres.
  • Culpabilitat després de dinar.
  • Baixa autoestima.
  • Sentiments depressius.

Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?


Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas de trastorn per afartament, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat 

La vigorèxia

Què és la vigorèxia?
La vigorèxia és l'obsessió patològica per un cos perfecte i musculat, el que comporta a una preocupació excessiva pel seu cos, convertint-se en el principal objectiu de la seva vida. Es podria dir que és un comportament obsessiu-compulsiu, caracteritzat per la preocupació d'acudir al gimnàs, i la transferència, dels principals valors de la vida, cap a l'acte d'entrenar o muscular seu cos.
La vigorèxia es caracteritza per la presència, d'una preocupació obsessiva que té la persona pel seu físic, i una distorsió de l'esquema corporal, que fa que el vegin petit i poc desenvolupat quan en realitat, és molt musculós i desenvolupat. Arriben a veure davant del mirall, esquelètics. (No té res a veure amb el culturisme, pel que no hem de confondre amb aquest).
Per tant, en la vigorèxia es dóna una obsessió pel seu propi cos i una percepció totalment distorsionada del mateix. L'obsessió d'aquestes persones pel seu cos els porta a passar llargues hores al gimnàs, produint l'aïllament social, o fins i tot, el consum d'anabolitzants i altres productes dopants.
Símptomes de la vigorèxia
  • Excés d'exercici i obsessió per veure musculós.
  • Mirades contínues al mirall.
  • Contínues visites a la bàscula.
  • Ingesta compulsiva, amb la finalitat de pujar de pes.
  • Abandonament de gairebé totes les activitats socials.
  • Dedicació gairebé exclusiva al gimnàs i a entrenar sense un objectiu clar.
  • Dietes baixes en greixos i riques en hidrats de carboni i proteïnes, per augmentar la massa muscular, de manera que tenen més risc d'abusar de substàncies com hormones, anabolitzants o esteroides.
La vigorèxia implica una addicció a l'activitat física, especialment a la musculació, el que comporta que realitzin exercici físic en excés, amb la finalitat d'aconseguir un desenvolupament de la massa muscular major del normal, doncs en cas contrari, se senten febles o escanyolits. A aquesta exigència, se li suma normalment, un trastorn en l'alimentació, que es fa palesa en la dieta que porten a terme, la qual és una dieta poc equilibrada i un excés en proteïnes i carbohidrats, i amb una reducció dels lípids. Es donen alteracions de la ingesta: afartaments, restricció de lípids, selecció dels aliments, etc. i a més, es dóna un consum d'anabolitzants o esteroides.


Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?

    Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas de vigorèxia, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat 

    sábado, 17 de octubre de 2015

    La diabulèmia

    Què és la diabulimia?
    La diabulímia és un TCA que es dóna en persones insulinodependents que, per perdre pes, redueixen o ometen les dosis d'insulina que els correspondrien per mantenir un adequat control glucèmic. Si no es tracta adequadament, aquesta conducta d'omissió d’insulina pot arribar a cronificar i tenir fatals conseqüències per a la persona afectada.
    Generalment són dones que inicien el seu problema en l'adolescència o en la joventut. Solen presentar problemes de baixa autoestima, perfeccionisme, depressió i gran preocupació per la imatge corporal, aspecte aquest clau en la valoració de si mateixes. En el seu entorn familiar pot jugar un paper important: la manca d'afecte, conflictes, sobreprotecció, problemes de comunicació i expressió emocional, altes expectatives familiars, preocupació excessiva pel pes i les dietes del pare o la mare ...
    Símptomes de la megarèxia
    Moltes vegades, com les persones amb diabulímia no mostren necessàriament conductes com la restricció alimentària, els vòmits ni excessiu exercici, el trastorn pot passar inadvertit. A més, el pacient no sol tenir consciència del seu problema.
         ·   Menstruacions irregulars o inexistents.
    ·  Altibaixos de pes inexplicables.
    · Preocupació excessiva pel seu pes i insatisfacció amb la seva imatge corporal. Independentment del seu pes real (que pot ser baix, alt o normal), poden pesar-se diverses vegades al dia i si veuen algun augment, ometre insulina i menjars.
    · Patrons d'alimentació irregular. Poden restringir aliments, saltar-se àpats, eliminar els dolços per perdre pes. Aquestes restriccions poden anar seguides d'una intensa sobreingesta (afartament), el que els genera sentiment de culpa, de fracàs i augmenta la seva ansietat. Per compensar l'afartament, tornen limitar la seva ingesta i / o evitar la insulina. El cicle viciós es repeteix. L'objectiu de les persones amb diabulímia és baixar de pes.
    · Malestar a l'haver de posar-se insulina davant d'altres persones.
    ·  Depressió, ansietat, canvis d'humor i / o fatiga.
    Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?
      Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas de megarèxia, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat 

      La megarèxia

      Què és la megarèxia?

      La megarèxia representa el costat oposat de l'anorèxia: les persones que la pateixen es veuen a si mateixes sanes i primes quan en realitat pateixen obesitat.

      La seva distorsió de l'esquema corporal, tan comú en els trastorns relatius a l'alimentació, els porta a sentir-se satisfets i orgullosos del seu físic (opinen que l'excés de pes és sinònim de força i vitalitat), de manera que no segueixen cap tipus de dieta , no fan exercici i solen portar hàbits de vida poc saludables, incloent la ingesta d'una gran quantitat d'aliments amb "calories buides" (brioixeria industrial, patates fregides, llaminadures, dolços, menjar precuinat ...) cada dia de la setmana, el que condueix, amb el temps a tenir una greu i preocupant manca de vitamines o minerals. Com a mínim pot portar al pacient a patir anèmia, però també pot causar la mort.

      El dèficit de nutrients provoca una alteració en la bioquímica del cervell (com en l'anorèxia), de manera que els megaréxicos no són conscients que pateixen una malaltia. A més, tenint en compte que l'obesitat és una malaltia en ascens en l'actualitat, és possible que hi hagi molts individus amb sobrepès que siguin megaréxicos no diagnosticats i que acabin convertint-se en obesos.

      Símptomes de la megarèxia

      Alguns símptomes per detectar aquesta malaltia són els següents:
      • Distorsió de la imatge corporal: si pateixes megarexia, et mires al mirall i et veus prima, encara que tinguis 20 quilos de més. Algunes persones amb megarexia definirien el seu cos com "vigorós", "fort" o "diferent" i se senten orgulloses del seu estat físic.
      • Hàbits alimentaris poc saludables: la majoria de les persones amb aquest trastorn mengen molt menjar ferralla, abundants dolços, calories "buides" i poques fruites i verdures fresques.
      •  Roba ampla: com per amagar l'excés de pes, qui pateix megarexia sol usar roba àmplia, que no s'enganxi al cos ni marqui la silueta.
      • Evitar el mirall de cos sencer: segons alguns investigadors, les persones amb aquest patiment eviten mirar-se en miralls de cos sencer, preferint aquells en què només es reflecteix el rostre. També eviten les fotografies de cos sencer.
      • No els agrada anar de compres: si han de provar-se uns pantalons de mida descomunal, la realitat del seu excés de pes es torna innegable i se senten desconcertats i tristos.
      • No saben quant pesen exactament i a més, fan el sord quan algú els esmenta la seva obesitat.

      Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?
      Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas de megarèxia, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat 

      La bulímia

      Què és la bulímia?

      La Bulímia Nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que es caracteritza per episodis d'afartaments (ingesta voraç i incontrolada), en els quals s'ingereix una gran quantitat d'aliment en poc espai de temps i generalment en secret. Les persones afectades intenten compensar els efectes de les sobreingesta mitjançant vòmits autoinduïts i / o altres maniobres de purga o augment de l'activitat física.

      Mostren preocupació malaltissa pel pes i la figura, però no es produeixen necessàriament alteracions en el pes, ja que tant poden presentar pes normal, com baix pes o sobrepès. La bulímia nerviosa sol ser un trastorn ocult, fàcilment passa desapercebut, i es viu amb sentiments de vergonya i culpa. Per aquest motiu la persona afectada sol demanar ajuda quan el problema ja està avançat. La Bulímia Nerviosa afecta entre el 0,4% i el 3% de la població jove espanyola, especialment a les noies

      Es poden distinguir dos tipus d'anorèxia:
      • Bulímia purgativa: regularment s'autoindueix el vòmit o fa mal ús de laxants, diürètics o ènemes, o altres purgants (medicaments que, a través dels seus efectes químics, serveixen per augmentar l'eliminació del contingut intestinal).
      • Bulímia no purgativa: utilitza altres conductes compensatòries inapropiades, com dejunar o realitzar exercici excessiu, en comptes d'adoptar comportaments purgants, per reduir l'absorció calòrica de quantitats excessives d'aliments, per part del cos.
      Primers senyals d'alerta
      • Preocupació constant i ansietat amb el menjar.
      • Afartaments i conductes de compensació inapropiades.
      • Sensació de pèrdua de control amb el menjar.
      • Obsessió amb la imatge que condiciona la vida.
      • Canvis d'humor, depressió i desmotivació.
      • Símptomes de la bulímia
      Símptomes de la bulímia
      • Usualment un pes corporal baix o normal (la persona es veu grassa).
      • Episodis recurrents d'afartaments de menjar (consum ràpid de quantitats excessives d'aliments en un període de temps relativament curt, sovint en secret), associats amb sentiments de por de no ser capaç de deixar de menjar durant els episodis d'afartaments.
      • Autoprovocar el vòmit (normalment en secret).
      • Exercici excessiu o dejunar.
      • Costums o rituals alimentaris peculiars.
      • Ús inadequat de laxants, diürètics, ènemes o altres purgants.
      • Menstruacions irregulars o absència de menstruacions.
      • Ansietat.
      • Sentiments de desànim relacionats amb la insatisfacció amb si mateix i amb l'aparença del seu cos.
      • Depressió.
      • Preocupació pels aliments, el pes i la forma del cos.
      • Cicatrius a la part posterior dels dits a causa del procés de autoprovocar el vòmit.
      • Comportament obsessiu cap als nostres objectius.

      Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?

      Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas de bulímia, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat