domingo, 25 de octubre de 2015

BENVINGUTS AL MEU BLOG

Benvolguts i benvolgudes al meu blog!!

Hem presento:

Sóc l'Arlet, tinc 17 anys i sóc estudiant de 2n de Batxillerat científic a l'INS Marianao. 

I per què has fet un blog Arlet?

La idea va sorgir-me mentre feia el meu Treball de Rercerca: durant les conclusions, on vaig proposar solucions per prevenir trastorns alimentaris per a una conscienciació de la societat. Una d'elles, va ser donar més xerrades informatives al joves però des d'un punt de vista diferent. Aleshores, vaig decidir que com que jo no podia donar-les, jo informaria d'aquestes malalties des d'una font en la que els joves consulten diàriament i tenen a l'abast d'ells sempre que volen: els blogs. D'aquesta manera, també aporto el meu gra a les solucions per a la prevenció dels TCA.



Què trobaré al teu blog Arlet?

El meu blog tindrá diferents espais, però tots sempre amb la finalitat informativa i amb el tema central: Els trastorns Alimentaris. 

Trobareu espais de debat i testimonis, experiments i per suposat, una breu informació de tots els Trastorns Alimentaris.

Suggerències d'entrades al blog

Cap tema de debat nou, experiment que volgueu que realitzi, comentar què us sembla el meu blog,   estaré encantada de que la compartiu amb mi. Ho podeu fer al final de l'entrada o enviant-me un correo a mgarlet.98@gmail.com


Què us sembla si comenceu a donar-li un cop d'ull?



Espai per a testimonis

Hola altre cop!!

Obro un altre espai on vosaltres també sigueu partícips del meu blog.

En aquesta entrada us proposo a qui malauradament hageu passat per alguna malaltia referent als trastorns alimentaris, un espai per a que podeu compartir el vostre testimoni de forma totalment anònima.

Funcionarà de la següent manera:

  1. Us posareu amb contacte amb mi a través del meu correu: mgarlet.98@gmail.com
  2. Tindrem una conversa de com ha sigut la vostra experiència durant la malaltia.
  3. Posteriorment, us enviaré un redactat (el podeu enviar vosaltres des d'un principi si voleu) que serà el que penjarem al blog.
Els demés que no hageu passar per aquesta situació, podreu comentar i donar consells o fins i tot fer preguntes. En el cas de que el testimoni vulgui respondre, ho podrà fer a través dels comentaris, o de manera anònima. Si ho fa de manera anònima, haurà de escriure'm la resposta al meu correu i jo la publicaré des del meu perfil. 

En aquesta pàgina web, us deixo alguns exemples i testimonis: TESTIMONIS SETCA


Espero la col·laboració de tots vosaltres!! 

Espai de debat

Benvolgudes i benvolguts,

aquí teniu un espai d'opinió, consells, i contrast d'experiències.  


Per començar us plantejo tres situacions:
  • Igual que jo, us heu sentit malament a l'agafar una talla que us pertany i resultar que la roba és més petita? Pensar en aquell moment que hem engreixat una mica, que hauriem de fer dieta, que ens sentiriem millor si utilitzéssim talles inferiors?
  • És lògic que les dones haguem d'estar estandarditzades en un mateix cànon de bellesa que ens presenten anuncis, films o revistes? 
  • Quin anunci us sembla més proper a la nostre realitat? L'anunci o l'anunci B?
ANUNCI A: noies de cos molt prim.



ANUNCI B: Noies amb un cos més habitual.

Les pàgines web ANA I MIA

La apologia a internet: les pàgines pro-ana i pro-mia

Des de fa uns anys ha aparegut un nou factor de risc relacionat amb el desenvolupament i manteniment dels trastorns de la conducta alimentària: l'apologia a la xarxa de l'anorèxia i la bulímia. Aquesta apologia consta de pàgines web en les que es presenten l'anorèxia i la bulímia no com a malalties mentals, sinó com a "estils de vida". L'anorèxia i la bulímia són nomenades com si es tractessin de dues noies amigues, Ana (Anorèxia) i Mia (Bulímia).

En quin tipus de pàgines es fa apologia de l'anorèxia i la bulímia?

En tot tipus de pàgines, des de blocs, fòrums, xats, perfils de xarxes socials, webs, aplicacions per a dispositius mòbils, etc L'accés és possible des de qualsevol aparell amb connexió a internet (ordinador, mòbil, tablet, etc.).

¿Qui crea aquestes pàgines?

El més habitual és que darrere d'aquestes pàgines trobem a una persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària, com també ho solen ser els usuaris que visiten i interactuen en aquestes pàgines. Moltes dels usuàries d'aquestes pàgines són noies joves, moltes vegades menors d'edat, que o bé pateixen un trastorn de la conducta alimentària o estan en situació de risc de patir-lo.

Quin contingut hi ha en aquestes pàgines?

Presenten continguts molt perillosos. Des compartir "trucs" per ocultar la malaltia a pares i amics, fins donar-se "ànims" per aconseguir una pèrdua de pes, o la realització, per exemple, de "carreres de quilos", consistents en competir per veure qui perd més pes en un període de temps determinat. També solen penjar fotografies de noies excessivament primes i el to dels missatges d'aquestes webs sol ser negatiu cap a un mateix, incitant al autocàstig no només mitjançant conductes nocives pel que fa a l'alimentació, sinó també cap a la valoració sobre un mateix, sovint propera al menyspreu del propi cos i de la pròpia persona.

Com es pot eliminar un web que fa apologia de l'anorèxia i la bulímia?

Aquestes pàgines són nocives per a la salut, sobretot per a la salut dels homes i dones joves. Però tot i ser nocives, no són il·legals perquè no hi ha una llei concreta que reguli específicament aquest tipus de contingut. Tot i així, podem denunciar aquestes pàgines en un gran nombre de casos, ja que qualsevol contingut públic que inciti als menors d'edat a dur a terme comportaments nocius per a la salut.

Quins són els criteris per determinar quan s'ha de denunciar un lloc web?
  • Continguts nocius per a menors
  • Invitacions a autoinfligirse càstigs corporals a través de conductes autolesives
  • Manuals o guies dirigides a menors que incitin a dur a terme conductes perjudicials per a la salut com, per exemple, "carreres de dejuni", restricció alimentària severa, estratègies per ocultar la malaltia a familiars i amics, etc. i mostrin un llenguatge i un estil comunicatiu que enalteixi una primesa patològica


Formulari de denúncia de webs que fan apologia de l'anorèxia i la bulímia

Els trastorns de la conducta alimentària són la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent, però entre tots podem aconseguir que deixi de ser-ho si actuem denunciant aquelles accions que afavoreixin, d'una manera o d'un altre, el risc de patir aquestes malalties.

Un dels factors de risc de patir un trastorn de la conducta alimentària més perillosos són les pàgines web que fan apologia de l'anorèxia i de la bulímia com estils de vida, en lloc de com malalties mentals, les anomenades pàgines pro-ana i pro -mia.

Promoure i incitar a l'anorèxia i la bulímia suposa un delicte i pot perjudicar greument la salut de les persones.Si tens coneixement d'alguna web que ho fa, signa en contra en aquesta clica aquí:  VULL FIRMAR EN CONTRA DE LES PÀGINES ANA I MIA

 Aquesta pàgina de signatures la vaig conèixer a través de la mare de la noia, víctima de l'anorèxia, a qui vaig fer-li l'entrevista. Ella i una altre mare són les organitzadores d'aquesta recollida de signes en concret donat que un factor que va desencadenar la seva malaltia van ser aquestes pàgines.

SIGNA I NO DEIXIS QUE NINGÚ MÉS CAIGUI A LA MALALTIA PER CULPA D'AQUESTES PÀGINES WEB!!!

Campanya per a la correcte regularització de les talles a les botigues de roba.
















He volgut comprovar si les etiquetes mostren realment els cm corresponents a cada peça de roba ja que actualment hi ha una norma  (EN-123402-3-2004) de designació de talles elaborada per la Unió Europea, que encara que no es tracta d'una norma d'obligat compliment, que promou la implantació d'un sistema de patronatge basat en la consideració de tres paràmetres: perímetre de bust, cintura i maluc, en funció de l'estatura. Per a poder fer aquest experiment, he anat a les botigues del centre comercial Splau i he mesurat la cintura del pantaló de les talles més grans i més petites de la tenda.  Els resultats han sigut els següents:


Etiqueta: 42 cm
Realitat: 38 cm
Diferència (en cm): 4


Etiqueta: talla 34 que equival a 44 cm
Realitat: 42 cm
Diferència (en cm): 2



Etiqueta: talla 26 que equival a 36 cm
Realitat: 33 cm
Diferència (en cm): 3 



Etiqueta: 44 cm
Realitat: 42 cm
Diferència (en cm): 



Etiqueta: 34 cm
Realitat: 26 cm 
Diferència (en cm): 




Etiqueta: 44 cm
Realitat: 36 cm 
Diferència (en cm): 8


Com es pot observar no hi ha cap etiqueta a la que li corresponguin els mateixos cm a l’etiqueta i a la cintura del pantaló ja que en tots els casos els fabricants han establert una xifra superior a la verdadera. D’acord amb aquest experiment podem comprovar que actualment NO ES CUMPLEIX LA NORMA EN-123402-3-2004. Marques com les del grup Inditex, Benetton, M&S, Shanna, … estarien no respectant ni els acords ni la legislació europea. Això és greu perquè, una de les conclusions meves és que aquest factor és un gran desencadenant de l’aparició d’un TCA. Hi ha factors, com els genètics, que no hi tenen solució, però i aquest? No podríem evitar possibles començaments d’una malaltia que cada cop està incrementant amb més força? Possiblement sí, obligant a les empreses tèxtils a fer un rígid compliment de la llei amb sancions si no es fa l’esmentat. 

Per això des del meu blog, vull deixar clar que no tenim perquè menjar-nos el cap, especialment les noies, quan moltes vegades anem a comprar roba, i no ens correspon la talla que creiem. Que no és culpa nostre, si no de les empreses, i que per tant tingueu en compte el meu experiment i us serveixi per conscienciar-vos de que NO ESTEU GRASSES SI NO UTILITZEU LA TALLA QUE PENSÀVEU.

Els trastorns alimentaris

Què són els trastorns alimentaris?
Definim els trastorns alimentaris com a una malatia crònica i que té una progressió que es manifestada a través de la conducta alimentària. Conté una gamma de símptomes molt amplia entre d’altres una alteració de la imatge corporal. Es classifiquen diversos factors:
– Factors de caràcter psicològic: Engloba les persones que acostumen a tenir expectatives no realistes ni en la gent que els envolta ni en elles mateixes es senten incapaces i no tenen cap sentit d’identitat.
– Factors de caràcter biològic: Estudis que demostren que alguns components químics del cervell hi ha persones que tenen una major probabilitat de patir ansietat, perfeccionisme, comportaments i pensaments compulsius, de tal forma són més vulnerables.

– Factors de caràcter social: Per mitjà dels medis de comunicació, l’ús de la publicitat i els cànons de bellesa de l’actualitat relacionen lo bo amb la bellesa física i el cos perfecte. 
– Factors de caràcter familiar: Persones amb famílies sobreprotectores i inflexibles que tenen dificultats per resoldre problemes acostumen a prendre el control arrel del pes i el menjar.

Per què apareix un TCA?
Els TCA són molt complexos i darrere de la seva aparició no trobem una única explicació. Encara que són freqüents els missatges que culpabilitzen per una banda a la moda o per un altre a determinades formes de relació i educació familiar com a únic component causal, la veritat és que l'únic que determina realment l'inici d'un TCA és la convicció de començar una dieta per tal de millorar la imatge que un té de si mateix i poder sentir-se millor. Els factors que determinen l'aparició dels TCA són els que es relacionen amb la fragilitat que tenen l'individu per caure submisament als missatges mediàtics i del grup al qual pertany, imitant els comportaments dels altres sense cap crítica i sense tenir en compte les seves necessitats.

Tots els factors que determinen els TCA poden agrupar-se en tres categories:
- Factors de predisposició al trastorn: són aquells que es relacionen amb la vulnerabilitat de la persona per patir el trastorn
- Factors desencadenants o de precipitació: recull totes aquelles situacions d'estrès que indueixen a l'aparició del trastorn en un moment concret
- Factors de manteniment: un cop instaurat el trastorn, reuneix totes aquelles situacions o vulnerabilitats que afavoreixen el qual el trastorn es perpetuï. Es podrien incloure aquí factors predisponents i desencadenants ja recollits anteriorment
Factors de predisposició
Context social: En la nostra cultura s'ha associat a la primesa altres valors com el de l'èxit, la riquesa, la vàlua professional, familiar i personal en general.
Dificultats en les relacions familiars: S'inclouen totes les problemàtiques en el funcionament del sistema d'una família. Aquí s'inclouen des de problemes en les seves relacions fins a l'execució del rol de cadascun dels seus membres i que perjudiquen l'adequat desenvolupament del possible afectat d'un TCA, fent-lo més vulnerable.
Podem incloure aquí des de:
- Famílies que no han potenciat la individualitat i l'aprenentatge de límits als seus fills.
- Famílies en excés protectores, que volen evitar el mínim malestar emocional als seus fills.
- Famílies que no concedeixen massa importància a les necessitats emocionals o físiques dels fills.
Excessiva importància de la imatge corporal en la família i problemes alimentaris en la família.
Predisposició genètica.
Predisposició personal: Inclou una sèrie de característiques i competències personals relacionades amb la capacitat per defensar-se de la influència social i familiar, els recursos psíquics de cada individu. La forma habitual d'afrontar els problemes habituals i que conformen la major o menor fragilitat d'una persona.
El temperament: Està determinat genèticament i condiciona la manera en què es regulen les emocions.
L'estil cognitiu: Constitueix la forma en què pensen les persones i elaboren els seus conceptes tant sobre si mateixos com sobre els altres i el món que els envolta.
L'autoestima: Vinculen fàcilment l'exigència de perfecció a obtenir el cos que s'han proposat. Estan normalment massa subjectes a l'aprovació dels altres, dominats amb un sentiment constant d'inferioritat.
Molt sensibles a la crítica dels altres, amb por al rebuig i escassa tolerància a la frustració.
Factors desencadenants
Pressió per aprimar:
- Burles del grup d'iguals.
- Comentaris excessius dins del nucli de la família sobre el seu cos o certes parts del mateix. I fins i tot entre membres de la família.
- Excessiva importància de la família a l'estètica i la bellesa corporal.
- Missatges a la família en què es vincula en excés pèrdua de pes i dieta amb força de voluntat i altres atributs o qualitats morals positives.
- Excessius comentaris en el grup d'iguals o família entre menjar "light i / o baixa" en greixos com l'única "sana", "bona" ​​o "neta"
- Excessiva informació preventiva, tant pel que fa a TCA com a informació sobre alimentació sana. Llegida en extrem és perillosa.
Situacions vitals d'estrès. Qualsevol canvi vital, inclosos els positius, però que en determinats perfils poden produir l'aparició d'un TCA. Ells també serien els responsables de l'agreujament de quadres de TCA latents en dones més grans d'inici en l'adolescència.
- Separació matrimonial o casar-se.
- L'embaràs.
- Madurar, la pèrdua de la joventut.
- Viatge d'estudis a l'estranger.
Factors mantenidors
El factor que més afavoreix el manteniment del TCA és la perpetuació de la dieta, d'unes pautes alimentàries inadequades. Aquesta dieta restrictiva produeix una sèrie de canvis biològics i psicològics que interfereixen en el bon funcionament mental i corporal. Per això l'individu segueix:
Negant el que li passa. No té consciència clara de malaltia. No és capaç de canviar el que pensa.
S'obsessiona cada vegada més pel menjar.
• Les seves capacitats cognitives i la seva capacitat d'abstracció s'empobreix.
• A mesura que augmenta la restricció augmenta el risc del descontrol alimentari, fent créixer la por a guanyar pes.

Tens dubtes sobre si pots estar començant a tenir símptomes d'un trastorn alimentari (TCA)?
Clica sobre la paraula TEST DE TCA i aquest senzill test totalment confidencial t'ajudarà a orientar-te i a aclarir els teus dubtes. 

L'obesitat

Què és l'obsesitat?

L'obesitat, és una malaltia caracteritzada per l'excés de teixit adipós (greix) en l'organisme. És una malaltia complexa i multifactorial, on interactuen factors fisiològics, metabòlics i genètics, que són desencadenats per una mala alimentació (sobrecàrrega energètica) i un estil de vida sedentari. És un dels majors problemes als quals s'enfronta els països desenvolupats i, alguns en vies de desenvolupament.

MALALTIES ASSOCIADES AMB L'OBESITAT I ESTILS DE VIDA MODIFICABLES

  • Elevada pressió sanguínia.
  • Excés de colesterol.
  • Risc de desenvolupar càncer.
  • Embòlia.
  • Falta d'alè.
  • Dolors d'esquena.
  • Osteoartrosi.
  • Problemes dermatològics.
  • Altres

Algunes de les conductes alimentaries que caracteritzen l'obesitat són les següents:

  • Sensació de fam constant.
  • Dificultat per saciar-se.
  • Tendència a picar entre àpats.
  • Desorganització en els horaris.
  • Menjars d'amagat.
  • Atracció cap als aliments prohibits.
  • Incompliments freqüents de les dietes que es segueixen.
  • Després d'un excés, no menjar en la següent menjar.

Des del punt de vista psicològic, els problemes emocionals i conductuals que presenta la persona obesa són:

  • Malestar psicològic per la discriminació de la societat.
  • Sentiment de soledat.
  • Menys destresa i agilitat (dificultats per realitzar activitats físiques, jocs i esports propis de la seva edat).
  • Malestar per la seva aparença física.
  • Símptomes depressius.
  • Ansietat elevada.
  • Baixa autoestima.
  • Baixos rendiments acadèmics i professionals.
  • Sentiments d'inferioritat.
Què pot fer la família en el cas de tenir sospites?

Per a més informació de la malaltia i saber les eines necessàries per actuar en el cas d'estar davant d'un possible cas d'obesitat?, deixo aquí el següent enllaç: Què podem fer davant la sospita de malaltia? gentcat.cat